Nova setmana

Etiquetes

, , ,

Avui dilluns hem començat la segona setmana a Bolton. Ha vingut gent nova. Els nanos de ITW ja saben de què va tot. Ja tenen una setmana d’experiència. Però malauradament per a cinc dels nostres és la darrera. Desitjo, espero i no tinc cap dubte de que la disfrutaran.

Poques diferències respecte el primer dilluns. Variació en el menú, això si.
Avui en Bernat i jo hem aprofitat per anar a donar una ullada a les classes. Voliem comprovar i alhora conèixer, després d’una setmana amb els professors, com evolucionaven acadèmicament parlant. L’Stuart s’hi ha passat el dia. Una estona a cada aula, tant amb el grup de futbol com dels de multi esports.

En John, el coordinador del grup de professors d’anglès, ha estat que tots més o menys tenen un nivell semblant. Li hem demanat si s’han de fer canvis i ell ha dit que no, que tots estan ubicats als seus nivells corresponents. Com és habitual, ens ha dit que alguns són força xerrameques i a vegades fan servir el català.

A l’hora de dinar hem aprofitat que els teníem tots asseguts per recomanar-los que aprofitin les tres hores diàries de classes d’anglès. Que sempre que hi hagi una persona que no entèn el català entre el grup la conversa la facin amb anglès; primer per educació i després per anar millorant la fluïdesa amb l’idioma.

Anuncis

Day off

Avui en Bernat i jo hem tingut el dia lliure. Tots els nanos, afortunadament, tenien plans amb les seves respectives famílies. Tot i tenir el dia lliure, hem acabat anant al Bolton Arena. Aquest cop el futbol no n’era el protagonista. Una causa benèfica ens ha portat a participar en una cursa. En Bernat, l’Andre, la Della, la Kate i jo hem corregut 5 km. La One Bolton 5km és una cursa que recull diners per la pobresa.


Mai havia participat en una cursa així. Més enllà de l’èxit esportiu, quan acabes et sents millor. He fet esport per una bona causa. No serà l’últim esdeveniment semblant en el que prendre part, ja que ha estat molt gratificant.

Quan hem arribat a casa hem anat de pet a la dutxa. Ja que ens hem mullat una miqueta, i alhora hem quedat ben enfangats.
La tarda l’hem dedicat a veure la final de Wimbledon. En bernat i jo estàvem tant segurs d’en Roger Federer, que ens havíem jugat cuinar una paella. Afortunadament la nostra host family no descobrirà com de dolents som a l’hora de cuinar.

Weekend

Durant el dia d’ahir els nanos d’ITW van viure una altra experiència genial. Per la majoria d’ells era la primera vegada que s’enfrontaven a un equip local de Bolton.

Si l’any passat ens vam enfrontar als Standish Panthers, entrenats per en Clive, l’actual pare de la família on està en Xavi Martí; aquest any han estat els deixebles de Mark Pimblett, del Horwich, qui s’han enfrontat als nanos del campus de 2012.
Conec en Mark des de fa cinc estius, ella i la seva família van ser qui van acollir-me quan començava la meva aventura com a monitor a Bolton. El Horwich, que vestia com el Celtic de Glasgow, va venir al matí amb un equip de nanos, d’entre 14 a 17 anys per enfrontar-se al grup dels grans. Els nostres entrenadors van formar dos equips i cada equip va jugar un partit de 35 minuts contra els anglesos.

Després de dinar van ser els petits qui van enfrontar-se amb els menuts del Horwich. Però aleshores van ser els anglesos qui van formar dos equips, ja que eren una bona colla.

Després del partit, van sopar un arròs al curri, que ens donaria energia per ballar, riure i cantar a la discoteca. Una de les grans sales del Bolton Arena va acollir la balada. Un dj, punxant èxits actuals i amenitzant la festa, va fer contents als nois i noies del Campus de Bolton 2012.

 

Dijous, divendres

Etiquetes

, ,

Ahir el dia va ser molt semblant al de dijous. Llarg igual. Les úniques coses que van variar van ser el dinar i l’activitat del vespre.
La combinació d’anglès i futbol mai varia i mentre un grup entrena l’altre fa classe.

Per dinar vam menjar un plat de pasta. És curiós com preparen el plat. Tenen la pasta bullida, la posen en una mena d’escorredora petita amb una nansa i aquest va a parar dins d’un recipient amb aigua molt i molt calenta, així la pasta s’escalfa. Aquesta vegada ho vam poder combinar amb salses, una d’elles amb trossos de pollastre, i l’altra amb verdures. Jo vaig triar la primera.

Després de l’entrenament de la tarda, els monitors van tornar a repartir el berenar. Pel meu gust, els anglesos posen massa mantega.
Els monitor van aprofitar la tarda per organitzar les activitats. Pels de multi esports, els van preparar un partit de beisbol. Mentre que als futbolistes els van repartir en quatre equips i els van organitzar un torneig de futbol 7.

A les 8, i després d’una merescuda dutxa, tots ja ens dirigíem cap a les respectives famílies.

Avui divendres l’Stuart de bon matí ja ens ha avisat de que les prediccions meteorològiques a Bolton anunciaven molta pluja per avui i demà. Tenien tota la raó. Quin fart de ploure. Tot i això no ha trastocat els plans, ja que els de multi esport han anat a la bolera aquest matí mentre els futbolistes eren a classe.

Una cheese burger amb patates ha estat el menú d’avui.

A la tarda els de futbol tenien programada una activitat d’exercicis físics, els anglesos en diuen football fitness i consisteix bàsicament en exercicis per no perdre la forma física. Com que plovia a bots i a barrals, els han pogut fer en una de les pistes de tenis coberta.

Quan hem arribat a la família, en Paul havia sortit a buscar el sopar. Ha anat a buscar fish&chips, és veu que és una tradició catòlica menjar-lo el divendres.

Després de sopar en Bernat i jo ens hem assegut al sofà amb en Paul i hem vist com, 74 anys després, un britànic arribava a la final del prestigiós torneig de tenis de Wimbledon. Quina llàstima que sigui escocès. A l’Andy Murray diumenge l’espera el que és per mi el jugador més complet de l’ATP, en Roger Federer.

Futbol en estat pur i Crocky trail

Etiquetes

, , ,

Dia especial pel grup de futbol. El gran grup s’ha vist partit. Avui fèiem excursió i la gent de multi-sports ha anat a The Crockytrail, que es tracta d’una pista d’aventura a l’aire lliure d’una milla de llarg amb un munt d’activitats al llarg del camí. Hi havia laberints, gronxadors, tobogans, ponts, túnels, etc.

El futbolistes han tingut l’oportunitat d’entrenar a la ciutat esportiva dels campions de la Premier, el Manchester City. En Jim i en Jack han dissenyat una sessió d’entrenament per els nostres nanus. L’entrenament ha consistit en un escalfament, uns exercicis d’habilitat i el treball d’uns aspectes tàctics. També han tingut temps per uns exercicis de xuts a porteria. Per acabar l’entrenament han fet un partidet.

Un cop tots han passat per la dutxa, ens hem enfilat de nou al bus, on tots ells han deborat el packed lunch. Sobre dos quarts de dues hem arribat a Anfield.

L’estadi del Liverpool és per mi un temple del futbol. Un entranyable estadi de futbol amb molta historia. Gaudir d’un partit en directe ha de ser com tocar el cel amb les mans. Un any més he de dir que espero tenir l’oportunitat de fer-ho algun dia.

Primer hem passat per la botiga i després hem fet la visita a l’emblemàtic Anfield. Una visita que he trobat genial. Tres guies ens han acompanyat durant tot el tour, ens han explicat aquelles coses més importants de l’estadi i també han respòs amablement totes aquelles preguntes que els nanus formulaven. No descriuré les diferents parts interiors que hem visitat. S’ha de viure, s’ha de veure.

Un cop acabat el tour hem visitat el museu, on el que més m’agrada és la petita sala on es projecta un documental de la cadena sky que relata tot el que va viure l’equip en la final de la Champions d’Istambul de l’any 2005, famosa per una remuntada esplèndida i on un porter en va ser l’heroi final.

A les cinc de la tarda arribàvem al Bolton Arena per marxar després cap a casa a descansar i carregar piles per l’endemà.

Futbol, anglès i olimpíades

Ahir vam tenir un dia llarg. Estic convençut que poc després d’arribar a casa, els nanus no van tardar massa a anar a dormir. Si en Bernat i jo estàvem cansats, imagineu-vos ells. Van pencar de valent.

Al matí vam ser al camp de futbol del costat del Bolton Arena donant un cop de mà al grup de monitors que tenien preparades les activitats esportives del grup de multi-sports, sense perdre de vista mai els tres menuts que teníem fen futbol. Tant al cricket com al beisbol la Carlota va demostrar la seva gran habilitat.

El dinar d’ahir va ser tot un èxit, ja que combinava pizza i patates fregides, tot i que de pizza segur que n’hem menjat de més bones. Ara bé, ningú es va queixar.

Ben dinat vam ser a l’oficina de l’Stuart preparant coses i acabant de perfilar la sortida de la primera setmana, entre d’altres coses. Finalitzada la sessió de futbol de la tarda, els nanus es van dirigir cap als vestidors a dutxar-se. Després van tornar cap al Rijo Café per berenar. Els monitors els van donar un sandvitx, una bossa de patates i una ampolla d’aigua a cada un. Sobre les sis de la tarda van dirigir-se cap a les pistes d’atlestisme, on repartits en equips van competir en unes olimpíades. Hi havia quatre proves que tots els membres de l’equip van haver de fer per obtenir una puntuació.

A les 20.00h tots érem al hall del Bolton Arena esperant que les famílies o els diferents mitjans de transport ens portessin a casa.

Welcome to Bolton!

Vam començar l’estada ahir diumenge amb dues noticies, una de bona i l’altre de dolenta. La bona era que iniciàvem l’estada a Bolton, un experiència que barreja el magnífic món de l’esport amb l’aprenentatge de la llengua anglesa. La dolenta que vam embarcar amb trenta minuts de retard.

Mentre ens dirigíem cap a recollir les maletes, l’Arnau ja va informar-nos a tots que en Silva havia marcat el primer. Cap de nosaltres ens imaginàvem com acabaria la final.

Arribats al Bolton Arena i després de vint-i-cinc minuts de bus, totes les famílies ja ens esperaven impacients. Després de retrobar-nos amb una gran abraçada amb l’Stuart, en Bernat i jo vam ajudar a l’Stuart a ubicar tots els nanus a les seves respectives famílies per anar cap a casa. Coneixíem el resultat a la mitja part i en Paul, l’home de la nostra host familiy ens esperava a casa amb el partit gravat. Ell l’havia aturat a la mitja part així que vam gaudir del darrers quaranta-cinc minuts de l’Eurocopa del 2012.

Al finalitzar el partit vam anar cap a la nostra habitació, per col·locar la roba als armaris i també endreçar les coses. Una miqueta d’Internet i bona nit.

Aquest matí en Bernat s’ha llevat amb molta energia. Començava una nova etapa per ell, i se’l veia content. En Bernat ara és monitor. Per mi és de gran ajuda, ja que es coneix el territori i va estar-se dos estius amb nosaltres.

L’entranyable director del curs Stuart ha donat la benvinguda a tots. Ha presentat els membres de l’staff i ha format els grups. Un d’ells ha anat, juntament amb els professors, cap a les classes a fer el test, els altres han fet el típic tour per conèixer tots els racons del Bolton Arena. En Bernat i jo, juntament amb l’Andrea i en Miguel, dos altres monitors, hem fet la reunió principal amb l’Stuart, on ens ha explicat la nostra funció i ens ha posat al corrent de les novetats.

Els entrenaments d’avui, en ambdós grups han estat idèntics. Unes proves de nivell tècnic i uns partits. Això ha servit als dos entrenadors, en James i l’Steve, per fer una valoració inicial del nivell futbolístic.

Al migdia hem estat tots junts per dinar. Una jacket potato acompanyada de mongetes seques amb salsa de tomàquet o de tonyina o bé de formatge rallat. També hi havia amanida. De postres una peça de fruita. Típic àpat del grup de futbol. Tots els nens i nenes que he acompanyat els darrers anys saben de què parlo.

Després de dinar s’han invertit els papers i aquells que han fet futbol al matí els esperaven els exàmens sobre la taula. Els que al matí els ha tocat rumiar, han pogut esbargir-se xutant pilota.

 A les cinc de la tarda hem posat punt i final al primer dia. Demà més i millor.

L’adéu d’en Pep

Sí, en Pep se’n va. Sempre hi ha el dia en que tot s’acaba i ahir va ser el de l’adéu d’en Pep. Els culés i, en general, els aficionats al futbol estan de dol, només cal fer una ullada als diaris esportius d’arreu del planeta on la notícia de la marxa del millor entrenador de la centenària història del Barça copa les portades. A destacar, com sempre els rotatius sudamericans, on l’argentí Olé afirma que la “pilota s’embruta” i el brasiler Lance ho compara amb la separació del Beatles. Han estat 4 anys al primer equip amb alegries una rere l’altra, però també amb algunes dificultats com els inicis de la primera Lliga on només va aconseguir un puntet en els dos primers partits contra aspirants a lluitar pel descens (Numància i Ràcing), els errors en alguns fitxatges, relacions polèmiques (Etoo, Ibra i Bojan) i la contínua lluita contra Mourinho i la caverna mediàtica espanyola. Tot això han sigut pures anècdotes dels millors anys del FC Barcelona en el que no només es recordaran els 13 títols aconseguits sinó les golejades al Madrid, les grans nits europees i la implantació d’un estil de joc que ha enamorat a tot al món, basat en el joc ofensiu i amb un excel·lent tracte de la pilota: aquest equip no ha perdut ni un sol dia la possessió de la pilota respecte al seu rival. A tot això, cal afegir el saber fer en cada roda de premsa, els valors posats a sobre la taula i la confiança en un planter que continuarà tot això que tot just acaba de començar.

Recordem: Guardiola ho deixa quan està a dalt de tot, com els mites, assolir la Champions i la Lliga aquest any hagués estat una repetició del que es va guanyar però el reconeixement de l’afició al final del clàssic i de la semifinal de Champions contra el Chelsea és una cosa mai vista en un Camp Nou on la figura del tribunero es va esvaint per deixar pas a una afició optimista i entregada al seu equip. Segur que el lector d’aquest escrit, haurà associat cada paraula a una situació, a una jugada, a un gol o, fins i tot, a les paraules d’una roda de premsa. Aquest és el llegat de Guardiola.

aPARAULA’m

Apadrino la paraula ORSAI

Aquesta paraula, reconguda pel Diccionari de Llengua Catala de l’Institut d’Estudies Catalans, el DIEC, significa fora de joc. S’utlitza en el món del futbol i procedeix d’una mala traducció i adequació del terme anglès “Off Side”.

Orsai, Fora de Joc: Situació d’un jugador en camp contrari més a prop de la línia de gol contrària que no pas la pilota en joc, excepte si hi ha dos adversaris encara més a prop que ell de la mateixa línia de gol.

MIC 12. L’hem tornat a liar

El MIC ha estat, una edició més, un èxit. Com bé diu el seu director, l’hem tornat a liar.

Aquesta  experiència es viu al màxim. A la Costa Brava es respira futbol les 24 hores. A part del grapat de partits que es juguen de dimecres a dissabte als diferents camps de futbol,  i hem sumat, com a bons amants del futbol, una jornada de Champions i de Europa League seguida des dels televisors dels hotels i bars propers.

Es per això que, no és fins avui dimarts que em reenganxo al blog. El MIC m’ha provocat un dia i mig de ressaca futbolística, els col·laboradors com jo que des del dilluns dia fins el diumenge van estar entregats, ja m’entenen.

La intenció prèvia de la setmana santa i al MIC era escriure diàriament algunes impressions, així com destacar algun partit, jugador o bé algun fet, però no ha pogut ser. No n’estic arrepentit, durant aquest 7 dies han passat moltes coses, i aparcar i mantenir el blog intacte, potser m’ha ajudat a compartir i a viure conjuntament el torneig. Vaig poder escriure el primer dia, on us vaig presentar el torneig i on us vaig explicar com vam arrencar la Setmana Santa.

La dotzena edició del MIC va posar punt i final a Palamós diumenge al migdia.  Durant el matí es van dur a terme les finals de la categoria Infantil (1998), Cadet (1996) i Juvenil (1994). Les dels Alevins (2000) de futbol 7 i futbol 11, com també del futbol femení es van disputar dissabte a la tarda.

Aspire Football Dreams  va ser el gran triomfador del torneig. Com ja va fer Brasil al 2006, es va emportar un triplet guanyant el torneig en tres categories diferents. Els Infantils i els Cadets van derrotar per la mínima a Inter i RCD Espanyol respectivament. Els juvenils van necessitar una tanda de penals per tombar als equatorians del Club Sport Norte América.

Pel que fa les finals de dissabte, els alevins de futbol 7 del Club Gimnàstic de Manresa va derrotar també als penals al Mollerussa, en la única final catalana del torneig i van alçar-se com a campions, així com va fer el F.C. Barcelona amb el resultat de 1-0 davant l’Atlético de Madrid. El RCD Espanyol Femení va guanyar tots els partits disputats emportant-se així el torneig disputat integrament a l’Estartit.

L’organització del MIC ha instaurat aquest any el premi Dani Montesinos al periodisme esportiu.  Coincidint amb les finals, i en el que fou el moment més emotiu del dia, la família del mateix periodista va recollir el premi a títol pòstum entre els aplaudiments de tot l’estadi municipal.

Acabo aquest post agraint a tota la família MIC per tornar-la a liar. Agraint també a Juanjo Rovira per haver confiat en mi per sisè any consecutiu. I també voldria donar les gràcies al NICO, l’ALVARO i el LLORENÇ, per compartir amb mi un nou torneig i fer funcionar el camp de Calonge.