Sóc de Kaptiva Sports

Fa dies que tinc el blog aturat. Quan atures una cosa sol ser degut a que ja has perdut l’interès o bé una manca de temps. El que ha passat amb el meu blog sol passar en molts d’altres. La manca d’organització porta a no trobar el suficient temps a invertir en una eina virtual com aquesta.

Aquest aturada ha estat fruit d’una bona noticia. Des de principis de desembre, la meva vida va donar un tomb. Quan va començar l’hivern veia el meu futur professional molt desdibuixat. La situació econòmica i laboral era, i continua sent, crítica i no tenia gens clar que seria de mi. Però mai saps quan arriba el moment.

Actualment treballo en una empresa esportiva amb base a Barcelona, però amb oficines a EEUU i Colòmbia, que es dedica a organitzar esdeveniments esportius, campus i acadèmies de futbol, a més de representar a jugadors i consulting.

Dins d’aquest empresa desenvolupo uns dos càrrecs dins l’àmbit del futbol:

Spain Soccer Camps:

Coordino, sota la direcció de la Montse, i amb col·laboració amb el Dani, els campus internacionals de dues de les escoles de futbol més importants del món. El proper estiu una bona colla d’adolescents d’arreu del món vindran a Barcelona per posar-se en mans dels entrenadors de les escoles de Barça i Espanyol per viure una experiència única.

Kaptiva Sports Academy:

KSA es tracta d’una Academia de futbol que te com a principal objectiu oferir al joves talents del futbol un plataforma ideal per a convertir-se en jugadors professionals. Amb un fort acord de col·laboració amb la UE Cornellà, un reconegut club local entre els deu més pontents a tot l’Estat, que durant els últims anys ha format a molts jugadors que actulament es troben en l’elit del futbol mundial.

El futbol, que és la meva passió, és el protagonisme principal de la meva nova feina i això no es paga amb diners.

Vaga general

Avui hi havia convocada un vaga general a tot el país.  Però en el món del futbol tot ha seguit la normalitat habitual.

A banda dels compromisos internacionals, la selecció juga una costellada amb el Panamà de Dely Valdes, tots els equips de primer han dut a terme les seves programades sessions d’entrenament.

El Barça, donat que molts dels seu jugadors estan escampats pel món, ha programat un entrenament voluntari.

El Rayo i el Celta han estat els únics equips de Primera que d’entrada donaven suport a la vaga general. Potser Paco Jémez només és atrevit i compromès a l’hora de plantejar partits ofensius, ja que finalment el Rayo ha sortit a entrenar.

Els gallecs són els únics que s’han mantingut ferms en la seva postura. Des d’aquí vull enviar una abraçada a la valenta plantilla del Celta per solidaritzar-se amb el poble obrer i treballador.

Un dia sense sou és molt dur. Però una vida sense drets encara més.

Anotació

El Pink Team, l’Alavés a Europa

Etiquetes

, , ,

A setzens de final de la Copa del Rei, els homes de Tito es veuran les cares amb un equip que les ha vist de tots colors. Però el club de la ciutat de Vitòria va tenir una pinzellada gloriosa al món del futbol modern.

Tot comença quan el Deportivo Alavés va batre el rècord de punts a Segona Divisió,  aconseguint l’ascens al futbol d’elit. En aquella temporada a Primera, la gran feina de José Manuel Esnal, més conegut com Mané, va ser aconseguir classificar l’equip a la UEFA per primer vegada a la història.

La temporada 2000-2001 el club va homenatjar la seva afició lluint a la UEFA, una elàstica de color rosa on es podien llegir el nom de tots els seu socis.

Aquell equip va fer historia. La seva trajectòria va ser impecable. Contra tot pronòstic, els bascos es van desfer de Gaziantepspor, Lilleström, Rosenborg, Inter, Rayo Vallecano i Kaiserslautern arribant a la final.

El camí de Liverpool tampoc va ser fàcil. Es va desfer d’equips de la talla de l’Olympiakos, la Roma, el Porto i el Barça de Reixach a semis, fins a arribar a la final. El Liverpool tornaria a disputar un títol europeu setze anys després de l’últim.

Sense la característica samarreta rosa, Herrera, Contra, Téllez, Karmona, Delfí Geli, Jordi Cruyff, Tomic, Desio, Astudillo, Javi Moreno, Pablo, Ivan Alonso i Magno van disputar el 16 de maig de 2001 al Westfalenstadion de Dortmund (Alemanya), la Final de la Copa de la UEFA davant el Liverpool. El 5-4 és considerat el millor partit de la història d’aquesta competició  i un dels 20 millors partits de la historia del futbol.

 

El Barça tornarà, nous anys després, a visitar Mendizorroza. A la memòria de tots però ens quedarà aquella final de fa 11 anys.

Super Depor

Etiquetes

, , , ,

Dissabte passat a la Coruña, es va viure un partit boig. A priori semblava una sortida plàcida pels blaugrana, ja que el Depor ha recuperat la categoria després de passar un any a la categoria de plata de futbol espanyol. Però guanyar a la Coruña sempre és difícil.

Divendres passat els companys del Tu Diràs de RAC1 van aprofitar l’enfrontament del Barça per fer un festival Vintage i repassar les dues etapes glorioses dels gallecs.

La primer va tenir lloc entre el 1992 i el 1994 amb Arsenio Iglesias a la banqueta i Bebeto i Mauro Silva al camp. Jo era força jove, tants sols tenia 6 anyets, però mai podré oblidar com l’errada de l’actual míster del Valladolid va permetre al Barça de Cruyff guanyar una lliga in extremis.

L’any 1999 de la mà de Jabo Irureta començà la segona etapa daurada del Super Depor. Aquell equipàs que durant 4 anys va meravellar el món va estar format per Songo’o. Manuel Pablo, Romero, Naybet, Schurrer, Donato, Mauro Silva, Fran, Victor, Djalminha i Maackay. Als que més tard s’hi van sumar Molina, Sergio, Valerón, Capdevila, Tristán, Luque i Pandiani.

En el record dels culers sempre quedarà aquella final de Copa del Rei que li va guanyar al Madrid dels galàctics, l’any del centenari i al Bernabeu.

Tot i que l’assignatura pendent van ser les competicions europees, el Super Depor pot presumir d’haver vençut equips de la talla de Manchester United, Arsenal, Juventus, AC Milan, PSV Eindhoven, Paris Saint-Germain o Bayern de Munich en unes meravelloses nits de Champions. Ningú a la Coruña deu haver oblidat la nit del 7 d’abril de 2004.

L’equip d’ Irureta va ser l‘enveja del futbol durant aquelles temporades en que es va guanyar la Lliga, un copa del Rei i dues Supercopes d’Eespanya

Gràcies Bolton. Tots som Empordà

Així com quan arribàvem a Manchester rebíem bones noticies esportives, la noticia que vam rebre de camí a casa era que hi havia un incendi a l’Alt Empordà. Cap de nosaltres érem conscients del que passava.

A Bolton vam deixar amb tristesa una gent amb la qual hem conviscut durant 3 setmanes. Amb ells hem jugat a futbol, hem aprés anglès i també hem fet nous amics i amigues. Voldria donar les gràcies a les famílies que ens han acollit, al director que ha portat sobre rodes el programa de futbol, i als quatre monitors que han vetllat per a què a tots nosaltres no ens faltés de res.

El meu objectiu, i alhora la meva tasca és fer que l’estada dels nanos de ITW sigui una experiència inoblidable. Hem dono per satisfet. Puc afirmar que tots els 17 que vam marxar el dia 1 de juliol, recordaran molt aquestes tres setmanes.

Un cop aterrats tots teniem ganes de veure la nostra gent i poder-los explicar com havia anant tot. Però abans vam tenir uns minuts de despedides. Tots i cada uns de l’expedició futbolística anglesa ens vam fondre en una abraçada, ens vam desitjar el millor i també vam acordar que ens tornarien a trobar.

Avui hem sabut que tenim el l’incendi sota control.Imagen

Sol a Manchester

Etiquetes

, ,

Avui ha fet un sol digne d’estiu, propi de juliol. No se si és casualitat o no, però les tres excursions han estat assolellades. Avui però, només ens era necessari per la primera part.

Després de què els group leaders escoltéssim les instruccions de l’Stuart, pel que fa l’organització dels grups i els horaris de les activitats, un bus ens ha portat cap a Trafford Centre, l’ immens centre comercial de Manchestter.
La majoria de nens han visitat les botigues de moda, d’esports i de musica i videojocs. Alguns han comprat samarretes de futbol, roba moderna i accessoris per els seus reproductors de música, d’altres han apostat per no descuidar-se dels records per la família o amics.

Sobre la una ens dirigíem cap al mític estadi del Manchester United. Un cop hem baixat de l’autobús hem aprofitat per dinar i entrar a la botiga a comprar merchandising dels red devils. A les dues, els monitors han repartit les entrades del museu i de l’estadi. El nostre tour començava a les 15.20, així que hem tingut una horeta per visitar el museu detalladament. Quan ha estat l’hora, un entranyable, però alhora estrany guia, ens esperava a l’inici del recorregut de l’estadi per mostrar-nos els millors racons d’Old Trafford.

Durant el tour, el guia ha posat especial interès en la part històrica més emotiva del club. Ens ha explicat el desastre de Munic. Corria l’any 1958 quan una tragèdia va sacsejar el món del futol. L’avió que transportava la plantilla del Manchester va patir un accident en que van perdre la vida 23 persones, comptant-hi futbolistes, tècnics i personal aeri. Molts diuen que aquell equip, conegut com els Busby Babes, hauria estat el millor equip de l’història.

Després d’aquesta part històrica, els vestidors i la zona de banquetes han servit per descobrir-nos altres curiositats i fer-nos un grapat de fotos d’un estadi amb més de cents anys d’història i que estava sent engalanat per acollir alguns dels partits de futbol de les olimpíades de Londres.

 

Despedides

Avui diumenge han tornat cap a casa una trentena d’estudiants amb els quals hem conviscut aquestes dues setmanes. Entre aquests estudiants n’hi ha cinc d’ITW, cinc dels nostres.

Ha estat un plaer conèixer-vos. Compartir amb vosaltres el que hem viscut a Anglaterra no té preu. Ja formeu part de la gran família de Bolton.

Paco, Marc R, Marcel, Marc S i Carlota gràcies per tot i mai us oblidarem.

Bernat & Edu

Blackpool Pleasure Beach

Permeteu-me passar per alt el dimarts, ja que fou exactament igual que el de la primer setmana i dedicar aquesta publicació al dia d’ahir.

La valoració conjunta que hem fet avui tots els group leaders fent una cafè al Rijo sobre la sortida portada a terme ahir a la ciutat de Blackpool no pot ser més positiva. De nou, els mateixos factors que destacava l’estiu passat han tornat a ser determinants.

L’Stuart deia aquest matí, que el pitjor lloc on una persona pot estar quan plou és a Blackpool. Doncs afortunadament per nosaltres és el segon any consecutiu que ens fa molt bon temps. Excepte els moments que bufava força el vent, el sol va estar present tot el dia, i nomes amb això ja vam tenir el dia solucionat.

Sense el director del curs al capdavant, però amb molts de nosaltres allà presents, vam utilitzar la mateixa formula d’organització que l’any passat i va ser de nou tot un èxit. Vam donar llibertat als majors de 14 anys, però els vam exigir que retornessin periòdicament al punt de reunió. Vam agrupar als menuts i els vam adjudicar un monitor o bé un dels professors d’anglès. De manera autònoma o bé en companyia dels responsables, a cada hora marcada pels adults, es podia comprovar que tothom respectava els horaris pactats.

Per últim torno a destacar que els nois i noies van tenir una actitud exemplar, van disfrutar d’allò més i van acabar esgotats, com va quedar demostrat durant el viatge de tornada amb autocar